The Blog

A 10669m d’al?ada 950km per hora, entre la ?ndia i Singapur ?s on he trobat aquest moment per escriure aquestes primeres l?nies.
En aquest moment em costa expressar tots els meus sentiments que m’han anat succe?nt i encara molt b? no sabem el que ens espera… Ja fa setmanes que ens anem acomiadant de la gent que ens envolta. Ha estat un no parar, ara un sopar, ara un dinar, ara tornem a acomiadar-nos per tercera vegada… i entre mig tots els preparatius de la mudan?a mar?tima, a?rea, informar a l’empresa que marxes a l’altre punta del m?n, comprar ulleres, anar al dentista, acomiadar-nos dels ve?ns, assistir a un casament, avan?ar una competici? d’escalada per poder-la porta terme i que no coincideixi amb un naixement (pels p?ls!!), fer comiats amb tota la familia, deixar temes lligats amb el C.E Sitges i amb l’A.E Talaia…. podria explicar moltes altres tasques que he hagut de fer per deixar-ho tot lligat abans de marxar, per? avui en dia tot i que un marxa a l’altre punta del m?n estem molt m?s connectats que en el passat i de ben segur que continuar? pensant amb tots vosaltres.
Amb tot aix? segur que ens hem oblidat d’acomiadar-nos de molta m?s gent i espero que entenguin que han estat dies dificils..

Encara no som conscients del pas que estem fent i just aquest mat? quant sortiem de casa semblava que marxessim de cap de setmana…(Caps de setmana que trobarem a faltar, Andorra, Pirineus, Benasc, Vilanova de Mei?, Terradets, Montserrat, Prades, Vilanova de la Sal….) Uff encara no havia plorat i tothom que s’havia acomidat de mi ja ho havia fet, potser perque ara ja estic m?s relaxat per? escrivint aquestes linies a les fosques dins l’avi? el cor em fa una punxada, la gola s’estreny i les gotes dels ulls cauen fins a arribar a la barbeta… me n’adono de tot el que estic deixant enrera i de la gent que ens estima… us trobarem a faltar!

Ara ens espera una altre vida, les sensacions s?n diferents de quan un agafa l’avi? per marxar de vacances, aquesta vegada nom?s tenim el vol d’anada, per? el millor de tot, ens vereum un cop a l’any, ja sigui a Catalunya, Andorra o Sydney, ja ho sabeu sou benvinguts!

Estem nerviososos per tot el que hem de comen?ar, segur que no ser? f?cil, la Raquel s’enfronta a un repte professional i jo haur? d’aconseguir trobar feina a Sydney per continuar la meva vida professional i entre mig gaudir del gran continent, pais, illa que ens espera, segur que disfrutarem per? la sensaci? a dia d’avui ?s complexa d’expressar. Avui en dia s’ha de gaudir, observar, viure, sobreviure, i sobretot ser feli?os i lo millor de tot ?s que nosaltres estem gaudint, observem tot el que ens passa, intentem viure al m?xim, sobrevivim als entrebancs de la vida, per? gaudim molt del dia a dia i el m?s important som feli?os o almenys ho intentem.

Gr?cies a tots per ser com sou, gr?cies per fer-nos sentir que us tenim all? i ens estimeu, aix? ens dona forces per continuar amb aquest nou repte.

Ens veiem a down under.!

Down under = Ant?podes, Al cul de m?n….

TORNAREM!!